Hui, 10 de juny, quart aniversari de la gran manifestació unitària i massiva que va tindre lloc a la ciutat de València per exigir un finançament valencià, ha tingut lloc una concentració davant de les Corts Valencianes per presentar el manifest "El País Valencià contra l'espoli". A aquesta han acudit unes quaranta persones representants de la Crida pel Finançament i d'entitats i partits com Podem, Esquerra Republicana del País Valencià, Demòcrates Valencians, Escola Valenciana, Decidim, Plataforma per la Llengua del País Valencià, Solidaritat i República o Intersindical Valenciana.

Hui 10 de juny fa quatre anys de la primera gran manifestació al País Valencià per a exigir la fi de l'infrafinançament, el deute odiós i l'espoli fiscal que patim. Aquella manifestació va ser la posada de llarg d'unes reivindicacions que des d'aleshores han estat en el centre del debat polític. El finançament valencià ha estat un problema global que ja feia temps que havia sigut estudiat i valorat en seu acadèmica i que era conegut per tot el nostre dirigisme polític, però que llevat d'alguna utilització partidària en escassos debats, no havia estat assumit amb la determinació necessària que la dimensió del problema reclamava. Podríem dir que traure'l de l'opacitat dels passadissos al debat públic va estar el gran èxit de la manifestació. Dissortadament, però, els objectius centrals encara no s'han assolit i només tenim una promesa formal del govern espanyol de presentar-los abans que finalitze aquest any 2021 amb una proposta per a modificar el sistema de finançament. Sembla, doncs, que de moment els nostres partits polítics s'hi acontenten i esperen.

Necessitem les claus de la caixa

Al País Valencià, malgrat haver fet fora de les institucions el frau com a forma institucionalitzada de la política, i millorat en la gestió pública, ens trobem en una situació social i econòmica molt delicada, amb un present sense les eines necessàries per a revertir l'empobriment col·lectiu i les conseqüències en amplis sectors de la nostra ciutadania: bosses de pobresa que continuen creixent, feminització de la pobresa, precarització laboral en molts dels sectors econòmics, atur endèmic entre la joventut i les persones majors de 50 anys, salaris, pensions i cobertures socials per sota de la mitjana estatal, i una manca general de perspectiva per a les noves generacions que les aboca a l'emigració i a sobreviure en un generalitzat estat de pessimisme que els resta l'espenta necessària per a esdevenir el motor de transformació i canvi social que el País Valencià necessita.

Page 3 of 3