Es fa molt de mal, especialment en política, quan intentem falsificar la realitat per adequar-la al nostre pensament, ideari o ideologia. És cert que la mateixa realitat és difícilment reduïble o abastable des d’una visió personal o de grup, per més que aquesta tinga voluntat polièdrica. Però quan relativitzem sobre qüestions fàcilment objectivables, o directament manipulem la realitat per a poder fer un determinat discurs polític que siga adient als nostres objectius, traspassem la línia que sempre hauria d’haver-hi entre la interpretació subjectiva i la falsedat.

Les dades són inqüestionables i més encara quan les aporten conjuntament entitats tan divergents com la Universitat de València, l'IVIE o el BBVA. L'estudi conjunt conclou que les dades analitzades de 1900 a 2012, demostren que el dèficit en inversió pública de l'estat espanyol al País Valencià se situa un 19% per davall de la mitjana de la societat espanyola. A més a més, cal afegir que la necessitat de compensar l'infrafinançament estatal per a despeses transferides en educació, sanitat i benestar social, ens obliga a contraure deute públic i ens ha portat a un deute actual d'uns 51.747 milions i a la necessitat de destinar el 27% dels pressuposts anuals de la Generalitat a pagar-lo.

En els últims anys, el que era un tema a penes reconegut en àmbits acadèmics i institucions, determinats partits i sectors de la societat civil, compta ja amb un ampli consens social: el País Valencià pateix un infrafinançament històric, que amb dades referides al segle XX se situa un 19% per davall de la mitjana espanyola. En efecte, els valencians deixem de rebre uns 1.600 milions d'euros l'any, la qual cosa ens ha obligat a contraure un deute públic que ja ascendeix a uns 50.000 milions d'euros. Per poder-lo amortitzar, la Generalitat hi destina més del 25% del pressupost total de què disposa. Per acabar d'arrodonir el panorama hi ha l'elevat dèficit fiscal que el País Valencià pateix, és a dir, la diferència entre el que paguem a l'estat en impostos i el que en rebem en finançament i inversions, un saldo milionàriament negatiu que ens empobreix cada dia.

Sembla que des de fa uns dies, per fi, els partits del Botànic s'han decidit a convocar de manera activa a la manifestació pel tema del finançament valencià. Dic que per fi perquè, d'ençà que la Crida pel Finançament va fer públic que modificava la data de la primera convocatòria feta i se sumava a aquesta del dia 20N, els partits i sindicats que formen part de Finançament Just havien entrat en un silenci molt evident, extern i, pel que m'arriba, també intern. Ni comunicats, ni vídeos ni rodes de premsa. Tampoc cap informació, cap document de treball, cap argumentari havien fet arribar a les seues bases en relació amb la que hauria de ser una gran manifestació que superara aquella del 18 de novembre del 2017. Fins fa  ben pocs dies no s'havia fet res d'això. Dels partits de la dreta, no podíem esperar-ne gaire cosa. Ni han fet res ni faran res en relació amb aquest tema més enllà de participar en algun lloc preferent que els garantesca eixir en la foto. Només la patronal, ara que les institucions no són la màquina de repartir contractes a dit i altres prebendes similars, com ho van ser fins fa poc, aixeca de tant en tant la veu perquè les inversions no arriben com els agradaria.